El conflicte israelo-palestí, enverinat per més de cent anys de violències i seguit pels mitjans de comunicació amb una intensitat sense parió, desvetlla entre nosaltres un interès –i sovint un apassionament– que es fonamenta més sobre els tòpics, els clixés, els prejudicis i les idees rebudes, que no pas sobre un coneixement sòlid de les arrels i les complexitats d’aquell litigi.

És aquesta manca de perspectiva allò que el llibre de Joan B. Culla ajuda a corregir. ¿De quina manera? A base d’explicar, de forma documentada i precisa, l’aparició dels dos moviments nacionals-territorials enfrontats (el jueu-sionista i l’arabo-palestí) i les diverses etapes de la seva progressiva col·lisió, fins als nostres dies. Aquest és, doncs, un llibre d’història. Però d’una història tan contemporània que els seus darrers paràgrafs caldrà cercar-los en les notícies d’avui mateix. L’autor ha volgut fugir del presentisme i de la desmemòria, i ha renunciat expressament a erigir-se en jutge. Si el sagnant laberint de Palestina té alguna sortida, no són els jutges, ni els sacerdots, ni els fonamentalistes de cap mena els que la poden trobar.

Culla explica clarament un món confús.